martes, 23 de septiembre de 2008
viernes, 4 de julio de 2008
Eros i Tànatos al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí
El divendres 27 de juny, a les 19 h, el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí va acollir la inauguració de l’exposició Eros i Tànatos. Treballs del Japó de l’escultor de Bescaran Philippe Lavaill. En l’acte, hi participaren Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla, i l’escultor Philippe Lavaill, i va incloure lectures de poemes de Joan Graell i tres haikus japonesos a càrrec de Clàudia Cascante de Quadras acompanyada de la percussió contemporània de Jordi Brugueras.La mostra és una selecció de les 150 obres entre escultura, pintura i dibuixos, realitzades per Lavaill a partir del mite grec que reflexiona sobre l’equilibri entre extrems: la vida i la mort, l’amor i l’odi i la creació i la destrucció.
L’origen de l’exposició Eros i Tànatos es remunta a l’homenatge que el Japó va fer a l’artista Léonard Foujita l’any 2006. Lavaill va participar en aquest esdeveniment amb una mostra de la seva obra en una galeria de Tòquio. L’artista va realitzar la part central d’obres que conformen l’exposició al Japó, a partir del dibuix de Foujita, una dona adormida, que seria la representació de l’Eros (vida) i Lavaill ho contrasta amb la bomba d’Hiroshima, el Tànatos (mort).
En l’exposició es poden veure peces d’aquell moment i també obres realitzades posteriorment. Els diferents dibuixos i pintures tenen un marcat caràcter asiàtic, emmarcat en un context històric com és el llançament de les bombes sobre Nagasaki i Hiroshima. Segons Lavaill, Eros i Tànatos vol ser una presa de consciència sobre la cara alegre i amarga de l’existència, allò que els psicoanalistes van confirmar com l’enfrontament entre el bé i el mal. Els dibuixos de Philippe Lavaill, nascuts de la dicotomia vida-mort, contenen clares reminiscències del seu viatge al Japó. Fins i tot es veu reflectit en el cromatisme, color vermell i tinta negra sobre el blanc del paper, el qual evoca el país del sol naixent. El contrast de colors negre-vermell reflecteix i perpetua el contrast entre la fragilitat i la sensualitat de la dona que dorm abraçada a una bomba, el simbolisme negre del corb i la modernitat del metro de Tòquio representat amb el segell que marca el cartell. Aquest contrast és present en la majoria de les obres i dibuixos que va fer l’artista a Tòquio.
L’exposició Eros i Tanatos. Treballs del Japó, que ja ha passat per la Seu d’Urgell i Perpinyà, es podrà visitar al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí fins al 24 d’agost.
Del misteri i un tros de fang
Paraules del segon retorn
A raó de l'exposició Eros i Tànatos de Philippe Lavaill
En Philippe Lavaill va anar, doncs, per segona vegada, al Japó; a aquesta illa de sorra negra que té una manera ben diferent d’occident, d’evocar i tracra el misteri.
No per atzar encapçalàvem l’anterior escrit “Foujita, Fugita, Fugida” amb una frase que parla d’un “mystère qui inquiète et qui, cependant, caractérise la vie...”. En Philippe té una inquietud. Una inquietud alegre, que és un dels trets que caracteritza el seu tarannà. I, del misteri que l’inquieta, en fa producció artística. Té una manera pròpia de tractar el misteri en la contemplació de la realitat, en el moviment en zig-zag del seu viatge, en la realització del seu treball, en les seves invencions, en la manera de relacionar-se... Aquest misteri que, ara aflora ara s’amaga, en el cor del laberint del seu taller.
Novament de retorn, ens porta el seu Quadren de viatge i les paraules que la Hiromi Nishiyama i l’Arnaud Parel li dediquen en la seva exposició a la Design Festa Gallery de Tòquio; exposició presidida per l’emblemàtic corb japonès que el traç d’en Philippe ha posat en negre sobre blanc amb mestratge.
En el text del tríptic d’aquesta exposició, la Hiromi Nishiyama recull unes paraules d’en Philippe “Crowns and women are everywhere. If Japan changes that will mean women make changes. This croew knew that” (Corbs i dons n’hi ha per tot arreu. Si el Japó canvia, això voldrà dir que les dones fan canvis. Aquest corb ho sabia). Tindrà aquesta frase alguna cosa amb el despertar del que parlàvem en l’escrit anterior? Vull acompanyar aquesta reflexió prenent el risc d’aportar el que la psicoanàlisi ens ensenya: que, certament, els homes i les dones han de despertar, però no de la mateixa manera.
I, a la llum de “la línia justa” i de la mirada que manca”, en Philippe Lavaill realitzar ara l’obra fruit d’aquesta experiència. Sabent que la línia pot resultar tirànica si un s’oblida de quelcom d’essencial que evoca la resposta que el venedor de catifes marroquí va donar al seu client que volia dues catifes fetes a mà que fossin idèntiques: “No sap vostè –li diu al client- que la repetició perfecta ofèn els déus?”
Sobre la taula del taller de l’artista hi ha les teles que prepara per dipositar-hi, amb l’escriptura via pinzell, allò que dels seus ulls ha caigut en la seva manera de besar el món. Al costat, el Quadren de viatges que serà un llibre. Al mig, una “dormeuse” de fang, moldejada amb les seves mans – amb la ‘f’ de fang, de fugita i de foc-, sobre la qual la llum baixa arrenca ombres vitals.
Ramona Llach
Coordinadora del grup Creació i Psicoanàlisi “Edra Orri” p.44
Publicata a Lo Banyut, núm. 23 primavera de 2008
Foujita, Fugita, Fugida
Unes paraules per acompanyar un traç
A raó de l'exposició Eros i Tànatos de Philippe Lavaill
En la sinuositat de l’obra de Philippe Lavaill hi llegeixo tant l’empremta de la “línia justa”, que ell recull de l’ensenyament del mestre Dalí, com la potència d’un cavall sense amo i la recerca d’un esperit inquiet. Fujita l’atrau cap al Japó. Fugita de qui?
En un Foujita que convoca la celebració del seu centenari amb manifestacions artístiques diverses, l’art de la fugida i la fugida de l’artista no hi tindrien lloc? Quan el cavall salvatge fuig, ho fa per un instint que el determina. Què determina a Philippe Lavaill en al seva “fugida”? O és l’amazona Fugita que el fa determinar com a un Quixot? En tot cas, la fugida de l’artista cap al Japó s’articula a Fougita i d’això en resultarà una fugida productiva.
Tota fugida productiva porta un germen vital. Quelcom molt més poderós que la “línia justa” del dibuixant. Aquest germen vital que Philippe Lavaill ens dóna veure i llegir en el seu traç: “El que veig al Japó ho escriuré amb pinzell i tinta i després serà escultura”. Parla la inquietud alegre d’aquest home, el seu interior “bouleversé” pels clars-obscurs avatars de la seva història i de la seva recerca, entre meandres de la veritat i la mentida, en tres dimensions.
Per Shitao, el traç que és de l’ordre pictòric és l’equivalent de l’”alè vital” dels taoistes. Però no n’hi ha prou amb la Via -vide et chemin- del Tao. Les paraules són imprescindibles al “Combat de la imatge” de Giradoux, llibre en que l’autor diu “una persona no pot viure amplament una actitud, un estat, a menys que al seu costat tingui l’objecte que els simbolitza”. Així doncs, traç, objecte i paraula.
Foujita, Fugita, Fugida. Fugi(r) da... Unes paraules per acompanyar un traç, trenades en tres dimensions, nuades per un secret i agalmàtic Ítaca. “L’art de la fuite c’est l’esthétique de la surprise”
Ramona Llach
Coordinadora del grup Creació i Psicoanàlisi “Edra Orri” p.43
Publicata a Lo Banyut, núm. 23 primavera de 2008
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
